REIAL ACADÈMIA / Breu història de l'Acadèmia


La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona és la successora d'una agrupació d'afeccionats a la literatura i la història, en la seva majoria nobles i eclesiàstics, nascuda el 1700 i que va prendre el nom d'Acadèmia Desconfiada, o dels Desconfiats, a imitació de corporacions similars espanyoles i italianes, com l'Acadèmia dels Nocturns de València o la dels Confiats de Pavia, de la que sembla una rèplica la denominació de la barcelonina. La guerra de Successió va acabar amb les activitats de l'Acadèmia Desconfiada el 1703. El 1729, Bernat de Boixadors, Comte de Peralada, va reunir a diversos amics inclinats a l'estudi i a les lletres amb l'objectiu de construir una corporació acadèmica, una finalitat de la qual era instruir a la joventut en un moment en què Barcelona es trobava privada d'Universitat. Aquestes reunions de l'Acadèmia barcelonina, encara sense nom, consistien principalment en comunicacions de temes històrics de tot tipus, així com la lectura de versos o debats i discussions sobre els més diversos aspectes.

El 27 de gener de 1752, el rei Ferran VI, a instàncies del senyor Josep de Mora, Marquès de Llió, director de la innominada corporació barcelonina, firmava un reial despatx per el que aquesta es convertia en Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, s'aprovaven els seus Estatuts i s'assenyalava que la seva missió primordial era l'estudi de la història de Catalunya i la formació de la joventut en la història, la filosofia i la literatura. Les primeres tasques que va emprendre la Reial Acadèmia foren la redacció d'una monumental Història de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, el que sembla aspirava a ser un diccionari d'autoritats, com el que per al castellà havia publicat la Real Academia Española. Tots el projectes van quedar definitivament interromputs quan l'ocupació napoleònica va suspendre, el 1807, la vida acadèmica.

Reunió de l'Acadèmia a l'Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l'Ardiaca), el 15 d'abril de 1934.
Reunió de l'Acadèmia a l'Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l'Ardiaca), el 15 d'abril de 1934.
El 1814 es va reorganitzar de nou l'Acadèmia, i malgrat els nous ingressats, com el baró d'Eroles o Fèlix Torres Amat, la corporació no aconseguia revitalitzar-se ni posar-se a l'alçada del segle. La revolució lliberal de 1820 va treure a l'Acadèmia del marasme, encara que de forma que més d'una vegada va escandalitzar als vells acadèmics; en un any van ingressar trenta nous membres, molts dels quals eren joves "d'idees avançades", com ara Pròsper de Bofarull, Ramon Muns, Ignacio Santpons, Bonaventura-Carles Aribau, Ramón López Soler o Wenceslao Ayguals de Izco. Aquesta nova fornada aconseguí que es prescindís del tractament i s'usés únicament el de "vostè". Semblava que la corporació anava pel bon camí, però una reial ordre de Ferran VII, del 23 de setembre de 1824, va suspendre les activitats de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

El juny de 1833, per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, es va organitzar de nou la Reial Acadèmia. Es van reemprendre les publicacions i es van crear càtedras de diverses disciplines de lletres, que no tan sols van suplir la falta d'estudis superiors a la ciutat, sinó que van crear els fonaments de la restauració de la Universitat de Barcelona el 1837, el primer rector de la qual, Albert Pujol, era membre de l'Acadèmia. Aquesta va lluitar sempre contra la destrucció de monuments artístics produïda per la desamortització, el vandalisme i els afanys de progrés urbanístic, recollint peces de valor, fonament de la riquesa actual dels nostres museus, i infonent en els barcelonins l'afició i el gust per l'art medieval.

Important fou la contribució de la Reial Acadèmia de Bones Lletres en la Renaixeça catalana, ja que molts dels seus membres es conten entre les figures més destacades del moviment restaurador. Va col·laborar intensament l'Acadèmia en la tasca de regularització gramatical del català literari, i encara que al iniciar-se el segle xx es van imposar els criteris defensats per l'Avenç, i més tard per l'Institut d'Estudis Catalans i en Pompeu Fabra, la codificació de l'Acadèmia va tenir, en la seva època, el seu valor i la seva missió reguladora.

El 1871 l'Ajuntament de Barcelona va crear la Galeria de Catalans Il·lustres, col·lecció de retrats de persones de rellevància, la selecció dels quals va encomanar a les reials acadèmies barcelonines i que des de febrer de 1970 s'exhibeix en el local corporatiu de les Bones Lletres.

Ja en aquest segle, l'Acadèmia va solucionar definitivament el problema del seu local social, fins al moment força itinerant. El 7 de juliol de 1917 es publicà la Reial Ordre d'Alfons XIII al Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, en la que es disposava que la Reial Acadèmia de Bones Lletres passés a ocupar, per cessió, l'edifici número 3 del carrer del Bisbe Caçador, espai en el qual s'ubica l'antic Palau Requesens o de la Comtessa de Palamós. Així, després de diversos anys de restauració, degut al lamentable estat de conservació de l'edifici, l'Acadèmia s'instal·là definitivament.

Fotografia de grup dels membres de l'Acadèmia<br> el dia 10 d'abril de 1997.
Fotografia de grup dels membres de l'Acadèmia el dia 10 d'abril de 1997.
El 5 de juliol de 1936, amb la recepció del llatinista Don Joaquim Balcells, l'Acadèmia va celebrar la seva última sessió abans de la guerra civil. Acabada aquesta, es va reanudar la vida corporativa el 16 de març de 1939 i va iniciar aquell mateix mes les seves activitats, procedint durant uns anys a una tasca de reorganització i d'elecció de nous acadèmics per cobrir les nombroses vacants existents.

Després de 1939, van ésser presidents de l'Acadèmia els senyors Ferran Valls i Taberner (1939-1942), Carles Sanllehy i Girona, Marquès de Caldes de Montbuí (1942-1954), Ramon d'Abadal i de Vinyals (1954-1961), Agustí Duran i Sanpere (1961-1963) i Martí de Riquer i Morera, Comte de Casa Dávalos (1963-1996). Després de la llarga presidència del Dr. Riquer, el mes de febrer de 1996, fou elegit President el senyor Eduard Ripoll i Perelló qui ocupà el càrrec fins a la seva mort a principis d'aquest any 2006. Actualment, el President de l'Acadèmia és l'historiador Dr. Pere Molas Ribalta.

L'Acadèmia de Bones Lletres, sobretot després de la restauració del Palau Requesens, realitzada entre els anys 1964 i 1968, està en magnífiques condicions per acomplir les funcions que en l'actualitat es demana a aquests tipus d'institucions. Avui no és imaginable una acadèmia si a les seves tasques tradicionals i al seu caràcter d'agrupació honorífica no uneix una ordenada i constant feina d'investigació i si no reemprèn la seria acció educativa que se li conferí al ser fundada, col·laborant en l' ensenyament del tercer cicle universitari i acollint en el seu local corporatiu reunions científiques, tasques de les que s'ocupen els diversos Instituts creats per l'Acadèmia, així com realitzant una important tasca editorial que permet l'edició de treballs científics amb més difícil sortida en l'edició comercial.

Disposa la Reial acadèmia d'una biblioteca que es pot evaluar en més de 70.000 exemplars, fruit en part de generoses donacions, així com una important col·lecció de revistes de matèries històriques i filosòfiques que s'han reunit principalment gràcies a intercanvis amb el seu Butlletí; a més, es conserva l'important arxiu de la Reial Acadèmia des de la seva fundació en el segle xviii.

Prosegueix l'Acadèmia amb les seves publicacions, iniciades el 1756 amb el primer volum de les Memorias (reeditat l'any 2000, en facsímil, per l'Associació de Bibliòfils de Barcelona), a les que cal sumar el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, revista biennal que va iniciar la seva publicació el 1901, així com els més d'un centenar de discursos de recepció a l'Acadèmia, que es venen publicant des de 1872, o nombrosos llibres i monografies no inclosos en sèries específiques. També cal fer menció que la Reial Acadèmia posseeix una molt extensa xarxa d'acadèmics corresponents, tant a nivell nacional com internacional, entre els que hi ha importants figures representatives de diversos camps de la cultura.