Capítol primer
Emblemes, insígnies i segells de l'Acadèmia
Article 1
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona conserva el timbre heràldic adoptat el 1731, és a dir l’escut amb un rusc i abelles d'or en camp blau, ornamentat amb elements florals i amb el lema “Per thyma et flores, summa volant”. Actualment però utilitza com a escut un disseny de Josep M. Subirachs inspirat en un gravat de Francisco Gazán aparegut a les Nenias Reales de l’Acadèmia dels Desconfiats, que representa un vaixell amb el lema “Tuta quia diffidens”.
Art. 2
Les medalles es lliuraran als senyors acadèmics als quals corresponguin, segons les vacants que vagin ocupant.
Quan es produeixi la defunció d'un acadèmic, o bé passi a la condició d’acadèmic honorari, el dipositari de la medalla serà el secretari, el qual, en el primer cas, l'haurà de reclamar a la família.
Art. 3
Els segells major i menor de l'Acadèmia es conservaran a Secretaria, als efectes previstos en els Estatuts.
Capítol segon
Mitjans que farà servir l'Acadèmia per complir les seves finalitatsArt. 4
Per dur a terme els seus elevats fins, l'Acadèmia ha de procurar, per tots els mitjans que estiguin al seu abast, alimentar la seva biblioteca amb obres, tractats i escrits que facin referència a la llengua i literatura en general, especialment a la llengua i literatures catalanes i llur història, i a les ciències que amb ella més íntimament es relacionen.
Art. 5
L'Acadèmia rebrà, conservarà i difondrà, si s’escau, les notícies que li comuniquin els seus membres tant numeraris com corresponents, respecte de llibres, manuscrits, làpides, monedes, retrats i, en general, de tot el que pugui influir en el progrés i el desenvolupament dels fins que es proposa la Corporació.
Capítol tercer
De les eleccions d’acadèmics
Art. 6
Les vacants que s’esdevinguin en les places de número s’anunciaran en Junta General i al web de l'Acadèmia. Es podran presentar propostes per cobrir-les en les tres sessions següents a aquella en la qual s’hagin anunciat.
Art. 7
Cada proposta només pot referir-se a un candidat; les propostes s'han de fer per escrit, han d’expressar d'una manera ben concreta els mèrits de l'aspirant i portar la signatura de tres acadèmics de número, que respondran de l'assentiment de l'interessat en cas de ser elegit.
Art. 8
Les propostes presentades per a una vacant no serviran per a una altra, en el cas que el candidat no sigui elegit, ja que és requisit indispensable la presentació de proposta en cada vacant que es produeixi.
Art. 9
Acabat el termini per a la presentació de propostes, que abasta les tres sessions ordinàries següents a la declaració de la vacant, el president de l'Acadèmia ha de nomenar, a la Junta ordinària més propera, una Comissió composta de dos acadèmics de número per tal que emetin dictamen per escrit sobre els mèrits dels candidats.
Art. 10
En cadascuna de les sessions següents a l'anunci de les vacants, segons s’indica a l'article 6è dels Estatuts, hauran de llegir-se íntegrament totes les propostes que fins llavors s'hagin presentat.
Art. 11
En el cas que siguin diverses les vacants i idèntics els tràmits que hagin seguit les propostes, podran proveir-se en la mateixa sessió, bé que votant-se separadament cadascuna d'elles. A la Junta General ordinària en què hagi de tenir lloc l'elecció, el secretari, o qui en faci les funcions, ha de fer constar que a la convocatòria es va anunciar la votació, i abans de procedir a aquesta es donarà lectura a les propostes i al dictamen.
Art. 12
Als acadèmics de número elegits se'ls comunicarà el nomenament des de la Secretaria de l’Acadèmia, acompanyant l'ofici amb un exemplar dels Estatuts i del Reglament, cridant-los l'atenció pel que fa als articles en els quals es prescriuen el termini i la forma a què s’han d'ajustar per prendre possessió de les places.
Art. 13
Els acadèmics de número passaran a la condició d'acadèmics honoraris per decisió de la Junta General: (i) a petició pròpia; (ii) al complir els 85 anys d'edat; (iii) per inassistència reiterada i no justificada a les sessions de l'Acadèmia, a criteri de la Junta de Govern.
Art. 14
Els acadèmics honoraris conservaran els mateixos drets com a acadèmics de número, però quedaran dispensats d'observar-ne les obligacions que s'estableixen a l'article 13 dels Estatuts.
Art. 15
La Junta General, a proposta de la Junta de Govern, podrà nomenar protector de l’Acadèmia a aquella persona física o jurídica que hagi contribuït de forma especial i significativa a la realització de les finalitats i objectius estatutaris de l'Acadèmia. Aquest protector de l’Acadèmia tindrà dret a assistir sempre que vulgui a les reunions que se celebrin, amb veu però sense vot.
Art. 16
Els acadèmics corresponents han de ser coneguts per la seva dedicació als estudis literaris i històrics, havent-ho demostrat mitjançant la publicació de treballs d'aquesta naturalesa. Se'ls comunicarà l'elecció des de la Secretaria, acompanyant l'ofici amb un exemplar dels Estatuts i del Reglament i el títol o diploma original de Corresponent.
Art. 17
Els acadèmics corresponents, a més del dret que els concedeix l'article 16 dels Estatuts relatiu a l'ús del títol en els escrits i obres que donin a llum, podran lluir també la insígnia amb l’escut que és distintiu de l’Acadèmia.
Art. 18
L'antiguitat dels acadèmics de número es compta des de l'acte solemne de recepció. En un mateix dia no podrà ser rebut més d'un acadèmic electe. De la mateixa manera es comptarà l’antiguitat dels acadèmics corresponents segons la data del seu nomenament.
Art. 19
Estant pendents de recepció dos o més acadèmics electes, durant els sis primers mesos de què parla l'article 12 dels Estatuts tindrà prioritat el de data més antiga, i en el seu defecte el de major edat entre els nomenats. Passat aquest termini, serà rebut primerament el que abans presenti el seu discurs.
Art. 20
Presentat el discurs per l'acadèmic electe, la Corporació procedirà, en la primera Junta General ordinària que celebri, al nomenament d'una Comissió de dos membres de número perquè, dins del termini de 15 dies, proposi el que escaigui als efectes de l'article 32 dels Estatuts. Aquest assumpte s'anunciarà en la convocatòria per a la sessió en la qual s'hagi de votar sobre l'autorització de què es parla en el citat article.
Concedida l'autorització, el president designarà un acadèmic de número per redactar la contestació en nom de la Corporació, concedint-li el temps que prudencialment es jutgi necessari perquè pugui realitzar-se la sessió pública en el termini més curt i no perjudicar els drets de l'acadèmic electe. Si no ho fa dins el termini de dos mesos, el president nomenarà un altre acadèmic.
La mateixa Comissió informarà sobre el discurs de contestació, als efectes de l'article 32 dels Estatuts, dins d'iguals terminis.
Capítol quart
De les eleccions per als càrrecs acadèmics
Art. 21
Les eleccions per als càrrecs acadèmics es faran en votació secreta en la primera Junta General ordinària d'octubre de l'any en què hagin de cessar en les seves funcions els que les hagin exercit durant un trienni.
Si algun càrrec quedés vacant abans, l’exercirà accidentalment un acadèmic de número nomenat pel president d'acord amb la Junta de Govern i, si la vacant fos la del president, l’exercirà accidentalment l'acadèmic de número més antic.
La vacant es proveirà en la primera Junta General ordinària que se celebri i el nomenat l'exercirà fins a la propera elecció general.
L'elecció d'un càrrec interí no es considerarà reelecció.
Els elegits prendran possessió i començaran a exercir els seus càrrecs en la primera Junta General ordinària del següent mes de novembre.
En el cas que per causes alienes a la voluntat de l'Acadèmia no s'hagués pogut realitzar l'elecció al mes d'octubre, es realitzarà en el de novembre, i en aquest cas els elegits prendran possessió al desembre.
Art. 22
Els càrrecs acadèmics són incompatibles entre si.
Art. 23
Quan quedi vacant un càrrec, l'acadèmic proveït i designat provisionalment pel president i la Junta de Govern d’acord amb l’article 21 d’aquest Reglament, prendrà possessió i exercirà les obligacions que li corresponguin fins que, a conseqüència de les eleccions generals, es proveeixin en propietat els càrrecs. De tota substitució es donarà compte a l'Acadèmia.
Capítol cinquè
De les juntes de l’Acadèmia
Art. 24
Les juntes de l'Acadèmia seran de dues classes: generals de la Corporació o particulars de la Junta de Govern. Les primeres seran ordinàries, si se celebren en els dies prèviament assenyalats a aquest efecte, dins dels mesos d'octubre fins a juny, ambdós inclosos, i es consideraran extraordinàries totes les altres. Seran també públiques o privades. Tindran el primer caràcter les que se celebrin per a la inauguració de les sessions de l'Acadèmia, per a la recepció dels acadèmics electes i per a qualsevol activitat de naturalesa merament literària que l'Acadèmia, en sessió privada, ordinària o extraordinària, hagi acordat celebrar; totes les altres seran privades.
Art. 25
En absència del president de l'Acadèmia, o del que en faci les funcions, presidirà la sessió l'acadèmic de número més antic entre els presents, excepte el secretari. El que així comenci a presidir accidentalment no cedirà el seu lloc sinó al president efectiu de l'Acadèmia o al que el substitueixi, si arriba després d'oberta la sessió.
Art. 26
L'ordre de les sessions generals ordinàries serà el següent: 1r, lectura i aprovació, si correspon, de l'acta de la sessió anterior; 2n, lectura de les comunicacions sobre les quals s’hagi de donar compte, segons l'ordre que assenyali el president; 3r, acords sobre assumptes de govern interior de l'Acadèmia, segons el parer de la presidència; 4t, informe sobre les adquisicions de les quals es parla en els articles 22 i 23 dels Estatuts; 5è, compte dels assumptes especials que s'hagin anunciat a la convocatòria; 6è, proposicions que els acadèmics facin a la Corporació d'acord amb els Estatuts i el Reglament interior; i 7è, comunicacions verbals, de caràcter literari, que desitgin fer els acadèmics, prèvia autorització del president.
Art. 27
Quan el president hagi de fer ús de la facultat que li concedeix el paràgraf 4 de l'article 20 dels Estatuts, ha de posar-ho en coneixement de l'Acadèmia per escrit i donar compte de la seva comunicació en la primera sessió de la Junta General que se celebri; si l'assumpte fos de gravetat, ha de convocar l'Acadèmia en sessió extraordinària.
Art. 28
Quan faltin a alguna Junta de Govern el Secretari o el Arxiver-Bibliotecari-, farà les seves funcions l’acadèmic que designi el president d'entre els que formen la Junta de Govern, o bé una altre membre de fora d'ella.
Art. 29
Tot acadèmic té dret a proposar a l'Acadèmia el que consideri convenient per a la seva prosperitat i importància.
L'Acadèmia en aquests casos determinarà si s’ha de deliberar a l'acte, si s'ha de remetre la deliberació a una altra Junta, o si s’ha de sotmetre la proposta a l'examen d'una comissió.
Aquestes propostes es faran després de finalitzar els assumptes objecte de la sessió.
Art. 30
Les propostes que els acadèmics presentin a l'Acadèmia hauran d'estar subscrites per tres acadèmics de número i ser lliurades al secretari amb l'anticipació de vint-i-quatre hores perquè ell mateix en doni compte al president, o a qui en faci les funcions, i aquest resolgui per si mateix o d'acord amb la Junta de Govern el que consideri convenient, o si, al seu torn, ha de donar compte a la Junta General, ordinària o extraordinària, anunciant-ho en cas afirmatiu a la convocatòria; en cas negatiu, en la primera Junta General ordinària que se celebri haurà de manifestar les raons en les quals hagi fundat la seva decisió.
Donada la lectura de la proposició, el seu autor podrà argumentar-la breument i, si fos el cas, es permetrà també a un altre acadèmic que la impugni. L'Acadèmia decidirà si la pren en consideració, acordant en cas afirmatiu si ha de passar a una comissió per ser discutida.
Les propostes que emanin del curs d'una discussió no estaran subjectes a aquests tràmits i podran fer-se verbalment tret que la Junta resolgui una altra cosa.
Art. 31
Les modificacions o addicions que en forma d'esmena es presentin a una proposició, dictamen o articulat d'algun projecte hauran de ser discutides i votades prèviament. Les addicions es discutiran i votaran després d'aprovada la proposició, dictamen o article al qual es refereixen.
Art. 32
Les votacions seran públiques sempre que els Estatuts o el Reglament no estableixin que siguin secretes o no ho acordi l'Acadèmia. Hauran de ser secretes totes les que facin referència a persones, i s'han de realitzar per mitjà de boles; les que es refereixin a l'elecció de càrrecs també es podran realitzar per mitjà de paperetes.
Art. 33
Perquè una votació sigui vàlida es necessita la majoria absoluta de vots dels membres numeraris i honoraris presents. Quan la votació es refereixi a persones i cap no reuneixi la majoria absoluta de vots dels presents, s'ha de procedir a una segona votació entre els dos que hagin reunit major nombre de vots o, en cas d’empat, entre els tres o més que hagin reunit el mateix nombre màxim de vots.
Quan resultés un empat en la votació sobre qualsevol altre assumpte, es repetirà la votació en la sessió immediata, després d’una nova discussió, en la qual només podrà prendre part un acadèmic a favor i un altre en contra.
Si en aquesta segona votació hi hagués també empat, el vot del president serà decisiu.
Art. 34
Les sessions de recepció seran extraordinàries, públiques i solemnes, i es desenvoluparan com segueix: oberta la sessió pel president, el secretari ha de donar compte dels antecedents relatius a l'elecció i de l'acord que va determinar la celebració de la sessió pública. Posteriorment els dos acadèmics més recents entre els presents aniran a buscar l’electe i l'acompanyaran fins al lloc on hagi de llegir el seu discurs; acabada la lectura, li contestarà l’acadèmic que hagi estat designat. Conclòs aquest segon discurs, el president proclamarà el candidat acadèmic de número, li lliurarà el diploma i li col·locarà la medalla, distintiu de la Corporació, abraçant-lo després en nom de l'Acadèmia, i convidant-lo a seure entre els acadèmics. Fet això, donarà per conclòs l'acte i aixecarà la sessió.
Capítol sisè
Publicacions de l’Acadèmia-Certàmens
Art. 35
L'acadèmia considera obres de la seva propietat:
1r. Les que formen el seu fons actual, i en endavant l’augmentin, a excepció d'aquelles la propietat de les quals hagi reservat expressament a altres persones o corporacions.
2n. Les col·leccions de documents i altres que formen part del seu Arxiu i Patrimoni.
3r. Tots els treballs que realitzin les seves juntes i comissions.
4t. Les que, havent-li estat presentades i cedides espontàniament pels seus membres o per altres persones, accepti com a útils per a la seva finalitat.
L’Acadèmia serà la titular dels drets en exclusiva de la divulgació de les col·laboracions orals o escrites que els autors facin dins de les activitats d’aquesta entitat. L’Acadèmia les podrà incorporar a les pròpies publicacions en edicions impreses, mitjans telemàtics, digitals o audiovisuals.
Els drets els ostentarà de manera exclusiva durant cinc anys. Passat aquest període, els autors també podran fer ús d’aquestes obres en d’altra mena de publicacions pròpies, en obres escollides, completes i d’altra mena, sempre que s’indiqui la font de la primera divulgació i no es perjudiquin els drets que ostenta l’Acadèmia.
Art. 36
L’Acadèmia imprimirà els Discursos, Memòries, monografies i altres aportacions que es llegeixin en les seves sessions, sempre que ho consideri oportú i els jutgi dignes de semblant distinció.
També s'inclouran en aquesta col·lecció els resums i discursos dels quals es parla a l'article 29 dels Estatuts.
Art. 37
Sota el títol de Discursos de recepció a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Acadèmia donarà a llum, en volums degudament disposats, els que llegeixin els membres de número en l'acte de recepció, amb les contestacions corresponents.
Aquesta col·lecció comença amb el primer que es va llegir l'any 1888. Els anteriors a aquesta època podran formar part de la col·lecció de Memòries, segons el parer de la Junta de Govern. L'Acadèmia publicarà, a més, un Butlletí d’aparició biennal en el qual s'inseriran treballs d'erudició i notícies referents a l'Acadèmia.
Art. 38
Respecte a les obres que obtinguin premi en els concursos o certàmens que celebri l'Acadèmia, es reserva aquesta el dret de publicar-les aïlladament o en col·lecció, segons que cregui convenient.
El que disposa aquest article no es refereix a aquelles que es tracten en els articles 34 i 35 dels Estatuts.
Art. 39
Els acadèmics numeraris tenen dret a un exemplar de cadascuna de les obres que publiqui l'Acadèmia.
Art. 40
Els certàmens, concursos i premis als quals s’al·ludeix en els articles 38 i 40 dels Estatuts s'anunciaran en Junta pública, procedint en la manera i forma que ha sancionat el costum per a casos semblants.
Capítol setè
Dels oficis de l’Acadèmia
Art. 41
Les atribucions i obligacions del secretari són les següents:
- Prendre en cada junta els apunts necessaris per redactar l'acta, fer-ne la seva lectura a la junta posterior i signar-la després de ser aprovada.
- Donar compte de la correspondència i contestar-la en els termes que acordi l'Acadèmia.
- Recollir els documents i papers de l'Acadèmia i lliurar-los a l'arxiver-bibliotecari.
- Expedir, amb el vistiplau del president, totes les certificacions de títols, nomenaments, acords o dictàmens de l'Acadèmia.
- Conservar en el seu poder els segells de l'Acadèmia i segellar els nomenaments dels acadèmics amb el segell major, i amb el petit tots els documents que ho requereixin.
- Custodiar els llibres d'actes de la Junta de l'Acadèmia, i portar un registre de tots els acadèmics, en el qual farà constar els seus noms i domicili, classe a què pertanyin, data de la seva admissió, nomenament i acceptació, dia en què els de número hagin llegit el discurs d'entrada, càrrecs que exerceixen, serveis que presten, la seva separació, renúncia o mort, i tot allò en definitiva que pugui contribuir a il·lustrar la seva història en el si de l'Acadèmia.
- Reclamar als hereus o successors dels acadèmics de número la medalla de la Corporació, si aquells no complissin espontàniament aquest requisit.
- Avisar per escrit els acadèmics per a les juntes generals i les de govern, tot expressant-ne l'objecte i tot adjuntant-ne l'acta de la sessió anterior.
- Exercir els altres càrrecs que li confereixin els reglaments i acords de l'Acadèmia i de la Junta de Govern.
Art. 42
Les atribucions del tresorer son les següents:
- Recaptar les quantitats que per qualsevol motiu percebi la Corporació i conservar-les sota la seva custòdia.
- Satisfer les que degui l'Acadèmia mitjançant ordre de pagament dictada pel president d'acord amb el procediment establert en l'art. 47.
- Presentar a la Junta General, en la primera sessió que anualment celebri l'Acadèmia, els comptes corresponents a l'exercici anterior.
- Fer entrega de les existències al seu successor amb la intervenció de l'arxiver-bibliotecari.
- Retre comptes al president sempre que aquest li ho sol·liciti.
Art. 43
En la mateixa sessió en què el tresorer presenti el compte de càrrec i data corresponent a l'exercici anterior, presentarà també el pressupost per a l'any que comença; i, nomenada una comissió de tres acadèmics de número perquè informi sobre aquest compte i sobre l'expressat pressupost, es discutiran l’un i l’altre a la sessió immediata, expressant-ho en la convocatòria. Si durant l'any s'ha de fer alguna despesa extraordinària no compresa en el pressupost aprovat, s'ha de seguir el mateix procediment, excepte en el cas que, per raó d'urgència, l'Acadèmia resolgués una altra cosa.
Art. 44
El conservador ha de donar compte anual de l'estat dels objectes que posseeixi l'Acadèmia i tingui en el seu poder o es trobin en dipòsit en qualsevol altre centre.
Capítol vuitè
De l’administració i intervenció dels fons de l’Acadèmia
Art. 45
Els fons de l'Acadèmia es componen: 1r, del producte de les obres que publiqui i posi a la venda; 2n, de les quantitats amb les quals la subvencionen anualment la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona o qualsevol altra corporació o particular.
Art. 46
L'arxiver-bibliotecari informarà cada any dels exemplars venuts de les obres publicades per l'Acadèmia.
Art. 47
El tresorer recaptarà les quantitats que corresponguin a l'Acadèmia en vista de la informació de què parla l'article precedent, així com les subvencions referides a l’article 45 d’aquest Reglament, quan les corporacions li donin l'avís oportú, i altres quantitats que correspongui percebre a l'Acadèmia per qualsevol concepte que sigui. De la mateixa manera realitzarà els pagaments que li ordeni el president. Per a qualsevol despesa superior a tres mil euros caldran dues signatures: la del president, la del tresorer o la de l’arxiver-bibliotecari; per a quantitats iguals o inferiors als tres mil euros només caldrà una signatura, la del president, la del tresorer o la de l’arxiver-bibliotecari.
